L’estimada Mulassa de Reus va tenir duran uns anys una
companya. Diuen que al XVIII hi havia una Mulassa gran i una de petita. En
aquella època presentava un aspecte més ferotge que a l’actualitat: tenia les
potes més curtes per portar-la des de fora, la boca es podia obrir i tancar, el
coll es movia i s’es rava (ho hem vist el Sant Pere Passat i ens ha meravellat
com ho fa el Bou de Mesa) i, potser, utilitzava pirotècnia com les mulasses
d’altres poblacions. Corresponia més aviat al model de mules guites, que a
l’actualitat es conserva únicament a Berga i que fa poc s'ha recuperat a Girona (a la foto).
Per
tant no fora res estrany fer una segona mulassa -una mula-guita- amb més mal
caràcter que l’original i amb més ganes d’interactuar amb el públic. Com a
mostra els jocs inacabables que ens van proposar els occitans aquest Sant Pere
passat.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada