Començo pel final. S’ha
parlat diverses vegades del Triangle Festiu de Tarragona-Vilafranca-Valls.
Aquest triangle s’aplica al model de diables, a la implantació profunda del fet
casteller i entre moltes d’altres manifestacions, potser també, amb el model de
Moixigangues. Model discutible, cert, però que moltes vegades ha fet de referència.
Reus ha jugat una mica
a banda d’aquest triangle. Reus ha estat la frontissa del Camp de Tarragona amb
el Priorat, Terres de l’Ebre, Garrigues i més enllà i més avall. Que Reus i el
Baix Camp són frontissa es pot veure en el model lingüístic, el qual té un
vocalisme oriental però amb un lèxic totalment influït pel bloc occidental.
Festivament passa el mateix, la sintaxi de les festes és la del Penedès i el Camp,
però la concreció arriba pels colls de muntanya que Reus té a Ponent i no pas
per les planes que té a llevant.
Les reminiscències de
la jota, el model del ball de diables, els ressons passats de les festes amb
bous, etc. Reus és encara una terminal de les rutes comercials del ponent i el sud
català. Amb tots aquest antecedents no em reca d’afirmar que la Moixiganga de Reus era gairebé germana bessona de
la coneguda i estudiada Moixiganga de Lleida, i que, en canvi, resultava
allunyada de les moixigangues del triangle festiu del qual he parlat abans, les
quals interpreten quadres de la passió de Crist.
Molt s’ha escrit aquí i
a Espanya sobre el terme Moixiganga, no em correspon de tornar-hi, en tot cas
sí que podem estar tots d’acord que ha estat un gran calaix de sastre per a
encabir-hi activitats festives, mimades, coreogràfiques i/o d’equilibri,
interpretades per personatges disfressats i/o emmascarats. Dins aquets gran
calaix de sastre hi podem trobar múltiples i diferents realitzacions de la Moixiganga. Per posar
uns exemples: al País Valencià la part d’equilibris i construccions humanes ha
prevalgut, a Cetina o Titaguas és l’espectacularitat coreogràfica la que
preval; al Triangle Festiu es va imposar una reinterpretació tardana de la Moixiganga com la
Passió de Crist. Mentrestant a la terra de frontera, a la terra de ningú, les moixigangues o bé van
desaparèixer o bé es van especialitzar com va passar a Reus.
Moixiganga de Lleida
Tornem a Lleida, allà
es va documentar profusament la
Moixiganga i per aquest motiu
s’ha pogut tornar a treure al carrer de manera molt fidel a l’original que ens
van descriure Amades i Fernando Tarragó. Aquesta Moixiganga té diversos
quadres, però per a resumir podríem diferenciar els quadres ballats amb
arquets, els quadres ballats amb plat i la torre final. Val a dir que a Lleida
no tenen balls de Cercolets, ni de Mossèn Joan de Vic, ni ara tenen ball de Valencians, pel
fet que els tres balls els tenen continguts a la
Moixiganga. Per aquest motiu estic d’acord amb
Salvador Palomar que afirmava que el ball de Mossèn Joan de Vic de Reus era unaantiga Moixiganga. Sí, segurament un dels números de al Moixiganga, com ho devien
ser també els números de Cercolets o la torre final (piramide) que és la
mateixa torre amb que acaba el ball de valencians. De fet podrñiem dir que la Moixiganga de Lleida va adoptar directament la torre d'aquest ball, però les fronteres entre balls no sé si eren tan diàfanes com ho són ara,
Anem a Reus, Joan Bofarull i altres ens aporten molta documentació i cites de la Moixiganga reusenca, però potser l'explicació més consistent d'aquesta, són les il·lustracions
recollides a la llibreta de Joan Ferran, que reprodueix Josep Bargalló, ens
mostren una Moixiganga ballada per una colla d’intèrprets que formen els
mateixos altars amb cercolets que l la
Moixiganga de Lleida. La figura 1 de la llibreta reusenca correspon al quadre mig aire de la lleidatana, i la 2
correspondrien a les figures dels altars.
El nombre de balladors també és similar, setze, també és igual que la de Lleida. Tenim
una similitud documentada molt aclaridora entre les dues Moixigangues.
L’altra similitud no la
tenim documentada, però sí viva, que és la part de la dansa dels Plats que és
molt similar al Ball de Mossèn Joan de Vic, dues danses excepcionals en tot el
corpus català, i els dues acabades amb l’enterrament del personatge principal.
Una de les poques
descripcions de la Moixiganga de Reus ens diu textualment “A la
danza dels Prims seguía la Mojiganga del gremio de Sastres y otra de
particulares vestidos como bailarines de teatro formando varias contradanzas
con mucha variedad de figuras piramidales ya con palos ó con bien otros objetos
que la hacían en estremo agradable”.[1]
I això ens sembla
remetre altra vegada a les coreografies Moixiganga de Lleida. La música de la
Moixiganga de Lleida, completa i ben documentada té un passatge, precisament
els del Mig aire i altars, que és molt similar a la melodia
de la moixiganga reusenca trobada a Banyoles el 2003. No he pogut comparar les
partitures, però d’orella la melodia em sembla molt similar.
Amb aquestes evidències
que segur que no sóc el primer a trobar, per què Bargalló va optar per copiar
les Moixigangues del Triangle Festiu i no pas per explorar els vestigis que ens
emparenten Reus amb Lleida? Doncs perquè el fòssil de la Moixiganga de Reus no és mort, perviu en els
balls de Cercolets, Mossèn Joan de Vic i Valencians, i recuperar-lo hauria
estat en certa mesura repetir aquests balls que tenen bona salut.
Per altra banda, tinc la hipotesi que les danses eren tan vives com els balls parlats, i per tant les coreografies no eren una fotografia fixada i inalterable com ara, sinó que cada mestre tenia el seu estil i per tant quan canviaven les persones, també canviava el ball. Ara bé, com ja he dit, això és una hipòtesi.
Per altra banda, tinc la hipotesi que les danses eren tan vives com els balls parlats, i per tant les coreografies no eren una fotografia fixada i inalterable com ara, sinó que cada mestre tenia el seu estil i per tant quan canviaven les persones, també canviava el ball. Ara bé, com ja he dit, això és una hipòtesi.
Ningú no ens
priva que hi hagi balls iguals o similars a les festes, el fet que hi ha dos
balls de bastons a Reus demostra que no hi ha cap llei no-escrita que ens
impedeixi de fer un ball molt similar a un d’existent, però entenc els motius
de voler fer una Moixiganga diferenciada partint d’un model molt proper.
L’aposta va sortir malament perquè la
Moixiganga de 2007 només va durar
dos anys, per debilitat interna i per manca de reconeixement extern. En aquest
punt només vull apuntar que a vegades Sant Pere es compara massa amb Sant Fèlix
i Santa Tecla, i potser el patró no es tan homogeni. A tots ens impressionen
les moixigangues vilafranquina i tarragonina quan participen en les processons
pels carrers estrets i foscos de les ciutats, una sensació que no es podia produir
en les pujades i baixades de Completes.
Què significaven la Moixiganga lleidatana i
reusenca, tal com diu Ramon Fontova, no ens ha de treure el son. Potser són un
seguit de números burlescos sense cap dramatúrgia interna, talment com passa al
circ. Potser el circ i les moixigangues tenen un rerefons comú de gaudi estètic
i espectacularitat per sobre d’altres consideracions rebuscades i capcioses. «Un ball complex que lligaria molt millor amb el concepte de moixiganga com a representació festiva en el sentit ampli (i d'això es dedueix l'amalgama de parts, jocs, figures, paròdies i coreografies), que no pas amb el sentit restringit de representació de caràcter religiós» diu Fontova Les representacions festives a Lleida.
Moixiganga de Lleida
En tot cas, les moixiganges -Reus inclosa- i muixerangues estan profusament treballades per Joan Bofarull a L'origen del castells i Les muixerangues valencianes, i com ell, jo també veig relació de tot plegat amb números acrobàtics, circenses, com els que representen els acròbates d'Agadir. Però això ja donaria no per un, sinó per centenars d'apunts al blog.
Acrobates d'Agadir
Finalment, quin sentit tindria recuperar la
Moixiganga reusenca? Això és un altre debat, i aquest segurament menys
objectiu.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada